CRONICA DEL VOLKSTANZFESTIVAL DE BALINGEN 2010:

Una nova experiència pels XEREMIERS DE SÓLLER, que ens a portat, aquest cop, a participar a un festival de balls regionals, acompanyats per balladors de Aires Sollerics i de l’Estol de Tramuntana, organitzat per l’associació HAUS DER VOLKSKUNST de Balingen.

S’arribada a Balingen, dijous dia 29 d’abril, no podia esser mes encertada, ens trobarem a ses mateixes persones que estaran pendents de noltros al “Sackpfeifen un Schwaben” de l’octubre de 2009, per tant, sa rebuda va resultar de lo mes cordial. A mes, feia un dia realment sensacional, un bon sol i una temperatura casi d’estiu.

Aquest mateix horabaixa tinguérem sa nostra primera actuació. Va esser al  “ Grosser Internationaler Volkstanzabend” a Balingen-Frommern. Hi actuaren el grup amfitrió i tots els grups del festival, es a dir Hongria, Bulgària, Mallorca, i també una representació d’Argentina. Aquest dia es va acabar amb un sopar de “goulage”, fet pel grup hongarès.

Es divendres va resultar es dia mes ocupat. Tot i així, s’organització es va preocupar d’oferir-nos visitar el castell de Hohenzollern, perfectament restaurat i habitat, de forma esporàdica, pels seus propietaris, que son descendents directes dels primers “kaiser” d’Alemania i el seu arbre genealògic se remunta fins a l’any 1188.

No deixàrem passar s’ocasió per sonar-hi, al seu pati d’armes, un parei de peces nostres, sense oblidar-nos de “La Balanguera” . Va resultar memorable, ben igual que l’acomiadament que oferirem als altres visitants del castell.

Aquest horabaixa varen actuar a la “ Volksbank Messe, dins un acte d’entrega de premis de joves inventors, conegut per “Jugend Forscht”.

Nomes un parei d’hores mes tard, a  la “Haus der Volkskunst” varem assistir a una recepció amb el batlle de Balingen.. Aquí, sa traducció “simultània “ també va resultar memorable.

Per tancar el dia, es va dur a terme un intercanvi de balls de cada una de les agrupacions participants. Al llarg de 30 minuts, els grups d’Alemania, Hungria, Bulgaria i Mallorca, varen mostrar els diferents balls, fent que la resta dels participants al festival els practiquessin.

Passada sa mitjanit, un cop acabat aquest intercanvi, oferirem un tast dels productes mallorquins a tots els participants, amb tan bona acceptació que s’esgota en un tres i no res.

El dissabte, dia primes de maig, era es dia de sa festa major, a la Haus der Volkskunt”, però es temps no va acompanyar.  Ben aviat es va posar a ploure i això va obligar a fer els actes a dins la casa.

Varem actuar tres cops, amb durades de vint i quaranta minuts. Es públic s’ho passava d’allò mes be amb ses nostres sonades i ballades. Es que els balls mallorquins mostren una alegria i una energia que no es fa tan present als balls dels pobles d’Europa Central.

Al llarg del dia es varen anar repetint ses actuacions de tots els grups, desde les onze del mati fins a les cinc de s’horabaixa.

Un cop acabades ses activitats, ens dedicarem a descansar, desprès de una jornada tan intensa.

Es va encarragar del sopar s’agrupacio de Bulgaria. Oferiren una mostra extensa dels seus menjars, desde ensalades fredes i calentes, passant per cern de xot cuita a la brasa, per acabar amb un postra a base de bresques amb mel i formatge de xot. No ens hem d’obligar d’aquella aiguardent que ho acompanyava, i que va deixar a mes de dos fora de joc abans d’hora.

El diumenge es va mostrar ben igual que el dissabte, es a dir,un dia gris i plujós.
Per desgracia nostre, no poguérem completar es programa del festival. Havíem de tornar a Mallorca el diumenge, a mitja tarda, així que ens varem perdre el “Tanzbühne der Völker”, que es feia al “Stadhaus Ulm”.

Així que, un cop fetes ses maletes, ens acompanyarem a passejar per sa ciutat de Tübingen, on hi dinarem, i poc passades les quatre de s’horabaixa ens acomiadarem de na Tamara, na Julia i en Marvin, els tres joves que ens acompanyaren tot es temps des festival.