XEREMIERS DE SÓLLER A GRÀCIA
(Crònica dedicada a n’Andreu Magraner i a na Cande)

Les fotos...aquí
El programa del festival...aquí
Informació nostre a la web del C.A.T. aquí
Plana web del Festival Tradicionàrius...aquí

El cap de setmana del 28 al 30 de Gener de 2011, el Xeremiers de Sóller hem viatjat fins a Barcelona, barri de Gràcia, per sonar durant el Cap de setmana de les Illes organitzat per el Centre Artesà Tradicionàrius, emmarcat en el XXIV Festival, durant les Festes de Santa Antoni a Gràcia.
En aquesta ocasió i com que havíem de fer el concert i presentació del nostre disc, varem anar acompanyats amb els musics de la Banda de Música de Sóller que varen col·laborar amb el concert i gravació del CD, a més d’en Jeroni Rullan amb el llaüt .
Ens varem reunir a l’aeroport de Palma el divendres 28 a les 15:30 hores. Sa majoria varen arribar junts des de Sóller amb autocar. A l’aeroport ens va rebre personal de l’organització que ens donaren les targes d’embarcament. Tràmits de facturació, control i puntualment pujarem a l’avió que ens va portar cap a terres catalanes.
Arribarem a la nova Terminal 1 del Prat. Impressionant lo gran que és. Primer problema: a n’en Jeroni no li arriba la maleta. Després de les reclamacions oportunes i amb el retard conseqüent, partim cap el Hotel Rialto, al carrer Ferran. Tot seguit deixar maletes, mudar de roba, agafar instruments i partir en Metro cap al Centre Artesà Tradicionàrius, on teníem prevista la prova de so a les 19:30 hores i ja fèiem tard. En Jeroni amb roba deixada.
“El C.A.T Centre Artesà Tradicionàrius va ser creat l’any 1993 a partir de la iniciativa de l'Associació Cultural TRAM (formada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana) i de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per assumir la gestió d'un dels centres cívics de la xarxa pública de la ciutat (L'Artesà, al barri de Gràcia). En aquell moment TRAM ja acumulava una notable experiència organitzativa després de cinc edicions del Festival Tradicionàrius, la mostra més important de la música d'arrel tradicional arreu dels països de llengua catalana. El Festival programa concerts i balls i altres activitats al llarg de dotze setmanes (de gener a març). El centre disposa d'un teatre-auditori amb una cabuda màxima de 400 persones, una sala d'exposicions, un bar-espai de trobada, dues aules, oficina i altres petits espais annexos. En total, uns 1.400 metres quadrats.”
Prenem contacte amb el centre i ens pugem a l’escenari per afinar i provar els instruments. Després de solucionar uns petit problemes tècnics, ja estàvem preparats per a començar. Un altre problema, no havíem sopat. Ja no hi havia temps, però crec que la majoria no tenia molta gana en aquell moment. Temps d’espera als camerinos, entre bromes i rialles una mica nervioses.
Finalment, amb un retard acumulat d’una mitja hora varem començar  la nostra actuació. El nostre presentador estrella, Pep Toni, amb veu clara i ferma, va anar presentant les diferent peces que sonàrem. El Concert va seguir la mateixa estructura de l’anterior. Primer, dues colles sonaren una cançó cada una d’elles. Continuarem amb peces de la formació habitual dels Xeremiers de Sóller, mentre en Jeroni sonava les castanyoles eivissenques quan sonarem “Sa Calera” i rascava la canya amb “l’Estapera”. Després les cançons amb instruments de corda i flauta. En Jeroni al llaüt, en Tomeu Marroig a la Guitarra i en Pep Fortesa a la flauta, a més de continuar amb la direcció musical. Les peces anaven fluint en un ambient agradable de naturalitat, amb  nosaltres tots gaudint de sonar en aquell espai, i amb una resposta del públic que cada vegada anava a més. Un moment particularment emotiu va ser quan li varem dedicar la “Jota de Sant Antoni” a Don Toni Torrens, que estava present a la Sala.
Continuàrem amb l’incorporació a l’escenari dels músics de la Banda i varem seguir interpretant la resta de les peces. Totes presentades per en Pep Toni, i molt aplaudides per un públic entregat. Varem finalitzar sonant “La Balanguera” amb emoció als nostres cors i amb seguretat als nostres dits, per arrodonir un espectacle que va agradar i que ens va deixar satisfets.
Els comentaris i enhorabones que varem rebre després del concert per part de membres coneguts i desconeguts del públic, son el millor testimoni de que havíem complit amb el que s’esperava de nosaltres.
La satisfacció, ara si, va donar pas a la gana i tot i que era tard ens varen donar de sopar al “Via Fora!”, bar-restaurant del C.A.T. El membres mes joves del nostre grup, encara varen tenir els ànims i l’ocasió per ballar amb la música del grup “Caliu” que va actuar a continuació.
Amb la panxeta plena i la part mes important de la nostra feina feta (per aquest viatge), varem tornar cap el Metro per arribar a l’hotel cercant un merescut descans. Però no sense que alguns fessin sonar la Jota de Sant Antoni dins el vagó del Metro amb el que tornàvem.
El dissabte 29 de Gener, tornarem cap al Barri de Gràcia damunt les 11:30 – 12:00. aquesta vegada per sonar al “Mercat de l’Abaceria Central”. Varem voltar tot el mercat entre la gent i els llocs de venda. Ens varen acompanyar uns xeremiers de Sa Pobla. Cares rioleres i mares que feien passar els nins davant perquè ens veiessin, aplaudiments i crits d’ànim, tot plegat donaren fe de que allò els hi agradava. Nosaltres estàvem en la nostra salsa, sonant em mig de la gent. Ens varen convidar a veure i aprofitàrem per a fer una pausa. Però després hi tornarem i, quan varem fer un rotllo i començàrem a sonar peces de ball mentre les “nostres nenes” demostraven el que sabien, varem arribar a acumular un munt de persones que entre sorpreses i satisfetes ens aplaudiren amb ganes. Un èxit mes que apuntar-nos al nostre historial.
Dinarem a un restaurant Gallec “Toxos e Xestas”  del mateix Barri de Gràcia. Allà mateix també ens trobarem amb el grup “Sonadors del Vuit Vents” que també estaven convidats i havien actuat al Mercat de la Llibertat, així com alguns membres del grup “Es Reguinyol” de Muro.
Després de dinar i sense descansar gaire, partirem cap a la Plaça de Catalunya. Fora de programa ens havien convidat a mostrar la nostra música a una Escola de Ball on feien unes classes magistrals de Ball Mallorquí, dos professors del grup “Aires Sollerics”, en Guillem i n’Esperança Bernat. Els férem ballar un parell de jotes i boleros. Ens ho varen agrair molt i ens varen acomiadar tal com ens varen rebre amb forts aplaudiments.
Però l’anècdota no és aquesta. És clar que els Xeremiers de Sóller no som un grup molt “normal” (en el bon sentit). Per arribar a l’Escola de Ball havíem de caminar des de la Plaça de Catalunya fins a prop de la Catedral. Quina era la millor manera? Doncs sí! Infla! Començàrem un cercaviles espontani en mig de Barcelona. Fora demanar permís a ningú, quan varem passar per davant dos policies que ens varen mirar somrient, el membres, en principi, mes reticents del grup també ens afegirem i omplírem tot el Carrer de la Porta de l’Àngel amb la nostra música fins arribar ben davant la Catedral. Les càmeres fotogràfiques i els telèfons mòbils del públic improvisat treien fum.
Després de sonar a l’Escola de Ball de “La Casa dels Entremesos” i mentre tornàvem cap al hotel, per en mig del Barri Gòtic, també ho férem  sonant. Aquí va tenir un encant especial tocar la peça “Medieval” ja que semblava molt adient. Sonàrem a la Plaça de Sant Jaume i al carrer Ferran just davant l’hotel.
Ara tocava un descans, perquè ens esperava el vespre. Bona notícia per en Jeroni. Finalment havia arribat la seva maleta i es va poder abrigar bé per una nit que s’esperava freda.
A les 20:30 hores estava previst començar un cercaviles des de la Plaça de la Vila de Gràcia, en el que desfilàrem amb el Sonadors dels Vuit Vents, Xeremiers de Mallorca, La Sacairada, Caparrots d’estiu d’Albopàs, Geganters de Gràcia, Trabucaires de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Castellers de la Vila de Gràcia, Bastoners de Barcelona, Dimonis d’Albopàs, La Vella de Gràcia, Drac de Gràcia, Diabòlica de Gràcia, Malèfica del Coll, Gaudiamus drac del Coll i Kabum de Gràcia. Després d’uns moments de incertesa perquè ningú ens deixava clar a quina part del seguici anàvem nosaltres, finalment ens varem incorporar i arribarem a la Plaça de la Virreina. Allà esperava tota una gernació, plena de gom a gom. Pegaren foc a n’es fogueró que hi havia. Cada grup va fer una actuació. Nosaltres férem sonar el Ball de sa cabreta.
D’aquí cap a la Plaça del Diamant. Ens varen aprovisionar de menjar a base de pa amb botifarrons i llonganissa, portada des de Sa Pobla, a més d’una caixa de vi negre. Ens prenguérem un descans per reposar i omplir la panxa. Estava també plena de gent menjant i torrant. Va ser deixar de menjar i tornar a agafar els instruments. Ràpidament vàrem estar envoltats per un públic nombrós i amb ganes de festa que gaudien amb totes les peces que sonàvem. Quan en fèiem una de ball, ses nostres balladores particulars sortien i gaudíem per partida doble. Gràcies Mª Lluc Marroig, Úrsula, Aina, Beatriu... Després encara varen anar a sonas per altres carrers de Barri de Gràcia. Allà on ens aturàvem a sonar, trobàvem tant bona resposta del públic que se’ns feia difícil partir.
Finalment, avançada la matinada varem tornar cap al Plaça de la Virreina. Hi havia un escenari muntat on havien actuat el grup “Caliu” i els “Balladors de Lluch”. Però ara el mos férem nostre. Juntament amb els Xeremiers Tomàs Salom i Miquel Tugores, i alguns membres dels “Vuit Vents” sonàrem damunt l’escenari un parell de peces mentre tota la plaça botava literalment plena de gent que no ens deixaven partir cridant “NO NI HA PROU!”
Sa tornada cap el hotel va ser cansada però satisfeta. Jo no se els altres, però va ser tocar el llit i quedar pràcticament dormit, mentre encara sentia ecos de sonades i aplaudiments, cosa impossible perquè érem molt lluny del Barri de Gràcia...
El matí del diumenge va ser de relax total. Ens vàrem aixecar tard (la majoria) i gaudirem de passejar fins a la església de Santa Maria del Mar i al port vell. També ni va haver que arribaren fins a la Sagrada Família. Dinàrem allà on ens trobàrem i després a recollir maletes i cap a l’autocar que ens portava a l’aeroport. De tornada no ens varen perdre cap maleta.
Un altre vegada podem fer un balanç positiu d’aquest viatge musical, que tant de bo es pugui repetir en el futur. Segur que nosaltres estem disposats