XEREMIERS DE SÓLLER PARTICIPA EN “GALICIA NAS TERRAS DA GAITA”

L'Associació Folklòrica “GAITEIROS DA XISTRA”, de la qual formen part els nostres amics del grup “Xistra de Coruxo” (Vigo), ha estat l'organitzadora d'unes “Xornadas didàctiques” patrocinades pel Programa Cultura de la Unió Europea, la Direcció general d'Educació i Cultura, i “Hirtenmusik  in Europa”. Del 7 al 10 de juny de 2012, diversos músics directament vinculats a l'instrument de la gaita en totes les seves variants, vinguts de Llenguadoc (Occitània Francesa), Sardenya (Itàlia), Romania, Croàcia, Bretanya (França), Suabia (Alemanya), Mallorca i els nostres amfitrions de Galícia; hem participat en una sèrie de Concerts i Festivals de tipus didàctic sobre el folklore de la gaita a Europa, per a tot tipus d'espectadors, col·legis, conservatoris, escoles de música, cant i dansa tradicional gallega, entitats associatives, ajuntaments, etc.

Cinc components dels Xeremiers de Sóller ens desplaçarem fins a Vigo, convidats pels organitzadors, per prendre part en aquest esdeveniment cultural i musical representant als nostres instruments tradicionals: xeremies, flabiol i tamborí. Amb tal fi Joan “Piu”, Tomeu Amengual, Xisco Forteza, Pep Jaume i Guiem Serrano, acompanyats per la nostra reportera particular, Antònia Ribot, agafarem un avió el dijous 7 de juny des de Palma fins a Santiago de Compostel·la. Després d'un vol tranquil, en l'aeroport de Lavacolla, ens esperava en Xuxo, membre de l'organització, que ens va traslladar en una àmplia furgoneta directament fins a Matamá, localitat propera a Vigo, on a les 21:30 hores donava començament el primer concert. Més de 100 quilòmetres sense parar per tractar d'arribar a temps de participar en el primer esdeveniment de les Jornades, ens van portar sense sopar però amb més fam de música.
Arribarem a Matamá passades les 22:30 amb tot l'equipatge, que deixarem en el vehicle, agafarem els instruments i entrarem a l'auditori “Atlántida de Matamá”, on els altres grups ja portaven actuant des de feia més d'una hora. Amb el temps just per muntar les Xeremies (desmuntades per al viatge) i afinar-les en un apartat i improvisat camerino, entrarem a la sala de l'auditori sol minuts abans que anunciessin la nostra actuació, que donades les circumstàncies va quedar d'allò més bé. Interpretarem 3 peces del nostre repertori que foren aplaudides amb ganes per un públic que omplia el recinte.

Després de finalitzar les actuacions dels grups, amb més tranquil·litat, vam tenir ocasió de saludar als nostres amics i amfitrions de Xistra. Salutacions efusives de vells amics amb els quals havíem coincidit en els festivals de Balingen (Alemanya) de 2006 i 2009 i amb els quals tornarem a coincidir en aquest mateix lloc, si no hi ha contratemps, aquest 2012 (“Sackpfeifen in Schwaben”). Entre copes d'un excel·lent vi blanc fresquet i, més relaxats, menjant el que podríem anomenar una “picada-resopón” post-concert (per a nosaltres de Mallorca, el nostre sopar), varem anar saludant i xerrant amb els altres participants del festival.

Solament quedava per a aquest primer i intens dia, arribar a l'hotel, registrar-nos i reposar forces per l'endemà. L'Hotel Queimada està en Nigrán, prop de la costa, a pocs quilometres de Vigo. Un establiment més que còmode i molt net, amb decoració moderna i ambient agradable. Va ser recentment re inaugurat després d'una important reforma (Setembre 2011). Mai ens havíem registrat tan tard en un hotel. Per sort va ser un tràmit molt ràpid i vam poder retirar-nos a descansar, ja que ens van emplaçar per berenar a les 8 de l'endemà.

El matí del divendres després del desdejuni, ens vestirem amb els nostres vestits tradicionals de cada regió o país per passar el matí repartits, per grups, entre diversos col·legis de Vigo. A nosaltres, ens va tocar amb els participants de Sardenya, “Cuncordia Launeddas” que venien representats per Gianfranco i Julio, també vells coneguts nostres d'altres festivals, fins i tot han estat a Mallorca, en la Trobada de Xeremiers de Sa Pobla. Visitarem els Col·legis “Alvaro Cunqueiro” i “Labor”. Allà varem tenir ocasió de donar explicacions sobre les nostres  tradicional. En el primer d'aquests col·legis vam tenir un auditori de adolescents atents a les paraules del nostre “speaker” Pep, que els va parlar de la morfologia i usos dels instruments. Com lo bo, si breu dues vegades bo, de les paraules passarem als fets i va sonar la música tradicional mallorquina per a les joves oïdes gallegues. En el segon dels col·legis la nostra audiència va ser més heterogènia, de manera que teníem tots els grups d'edat. Des d'Educació Infantil fins a l'ESO es varen congregar al pati del col·legi per atendre'ns. Cal destacar com els més petits s'animaven a voler provar els instruments i es posaven en fila perquè en Pep els deixés tocar el tamborí i bufar el flabiol, mentre Xesc feia el mateix amb les seves xeremies. Abans que s'adonessin estaven envoltats per un eixam de petits i petites dient “a mi, a mi, em toca a mi…!” Els professors van tenir les seves dificultats per asseure'ls i aconseguir que donés començament l'acte. Després de la intervenció dels nostres amics de Sardenya, la majoria de la nostra audiència estava una mica cansada de romandre inactius.

Així que després d'una breu explicació d'on veníem i com eren els instruments, se'ns va ocórrer proposar-los que ballessin les peces de ball que els anàvem a interpretar. Paraules màgiques, sobretot pels més petits que es van posar a ballar un bolero mallorquí com els sortia de dins. Quan interpretem una jota, la nostra reportera, que també anava abillada de pagesa, es va posar a ensenyar-los com ballar i al poc temps anava donant tornades pel pati marcant els passos del ball amb tota una fila de nens i nenes que la seguien com si fos el flautista de Hamelin.

Gaudirem d’alló més gran veient la resposta dels nens. Després de finalitzar la demostració vam ser convidats per Xaime, de la direcció del Centre a prendre un aperitiu amb vi albariño en una terrassa al costat del col·legi, per més tard menjar en el mateix menjador del Col·legi on varem ser advertits per les responsables que no podríem sortir al pati si no acabàvem tots els nostres plats. Clar, no podia ser d'una altra manera.

Un cafè a la Plaça de la Constitució de Vigo, va ser el que va venir a continuació. No sense abans fer una passejada per el “casco vello”. A la tarda visitarem la “Escola de Música Folk i Tradicional” on ens van explicar el seu funcionament, així com ens mostraren les aules i els tallers d'instruments tradicionals: gaites, zanfoñas i instruments de corda. Una visita la mar d'interessant.

De tornada a l'hotel vam poder canviar-nos de roba per gaudir d'una experiència nova: jugar a les Bitlles Cèltiques. Diversos jugadors “professionals” ens van ensenyar les regles i la tècnica del joc, així com ens van parlar de la seva història i situació actual. Segons sembla existeix una lliga nacional i fins i tot a un campionat internacional amb els països sud-americans que van rebre immigració espanyola. L'hotel en el qual estàvem allotjats, es troba com vaig dir abans, a Nigrán, i allà estava el Centre Cultural de Carrasca amb el seu club de Bitlles, al costat de l'hotel i amb la seva pista de joc. En aquest joc es tracta de llançar una bola contra una fila de 18 bitlles perpendicular a lloc de llançament, i amb el cop tractar de desplaçar el màxim nombre d'ells més enllà d'una línia situada a uns 21 metres. A la vegada, la bolla també ha de sobrepassar aquesta mateixa línia per poder acabar la segona part la jugada: es llança la bola , cap a les bitlles novament col·locades dretes. Ja vull entrar en la forma de puntuar per no embolicar-la més. El divertit va ser tractar de jugar i així ho vam fer amb més o menys fortuna. Vam tenir repetides ocasions per riure'ns amb ganes.

A la nit gaudirem d'un sopar a l'aire lliure, organitzat i preparat pels membres del Centre Cultural, a força de paella (enorme plat) begudes i postres (dolços típics). Després tots els grups interpretarem diverses peces musicals en l'escenari que havien muntat per a l'ocasió. Varen finalitzar l'actuació el grup amfitrió “Xistra de Coruxo”. També ens varen fer lliurament d'un regal el motiu principal del qual era el joc de bitlles. Un trofeu més per a la vitrina dels Xeremiers de Sóller. No quedava ja més que retirar-se per dormir i descansar després d'un dia d'allò més complet.
El dissabte al matí ho dedicarem a visitar el Centre Recreatiu Artístic i Cultural de Coruxo (CRACC), del que va néixer el grup organitzador d'aquestes “Xornadas”. Allà reberem una mostra de la música i balls de la zona i vam poder oferir-los una mostra de la nostra música. Aconseguirem que el grup de dansa del centre ballessin una jota gallega al ritme de la nostra “Jota des vermar”. Una autèntica fusió. Després varem tenir temps per prendre una canya i xerrar amb els altres participants mentre fèiem temps per anar a dinar. Varem menjar en un restaurant proper al Centre Cultural. Sipions, polp i costellam de vedella a la barbacoa amb patates fregides i amanida, regat amb un vi negre que tacava la copa. Uns dolços i gelat regat amb xocolata calenta varen ser les postres. Amb el cafè prenguérem oruxo d'herbes.

El dissabte 9 a la nit estava previst que actuéssim tots els grups a la Plaça de la Constitució, de Vigo. Havia de ser una actuació a l'aire lliure que hagués tingut un encant especial en el casc vell de la ciutat, però parlem de Galícia i a Galícia plou. Les previsions meteorològiques (que es varen complir) varen obligar a traslladar el Festival a l'Auditori de Municipal de Vigo. Això va fer que haguéssim de traslladar-nos fins a allà per realitzar les pertinents proves de so a tots els grups. Com que actuàvem en últim lloc varen començar amb nosaltres, i això ens deixà una llarga estona que aprofitarem per preparar la nostra actuació, triant les peces per ajustar-nos als temps sol·licitats.
 
Abans de la nostra actuació varem tenir ocasió de conèixer i saludar al reconegut luthier i gaiter Xocas, amic del nostre Joan “Piu”. L'home no feia més que insistir a convidar-nos a la seva casa, però haurà de ser en una altra ocasió. Estàvem compromesos amb aquestes “Xornadas”. Quan ens va arribar l'hora de sortir a l'escenari eren les deu de la nit. El nostre “speaker” Pep va presentar les peces explicant una mica d'elles com només ell sap fer i guanyant-se a un públic que abarrotava l'auditori (va quedar gent sense poder entrar) i que va acabar lliurant-se després de sentir la nostra música. Van aplaudir amb ganes totes les actuacions, però a la nostra la varen acompanyar amb crits i xiulades d'admiració que ens varen posar els pèls de punta. El nostre amic “Xocas” ens va felicitar per la brillant actuació assegurant que li havia agradat molt i que havíem sonat amb una afinació immillorable.Varem poder celebrar l'èxit del Festival amb tots els participants en un restaurant proper a l'auditori, on ens havien reservat lloc. Ens desplaçarem caminant sota una pluja fina que ens va semblar refrescant després de sortir dels focus de l'escenari. Gaudirem d'una agradable vetllada de xerrada i sopar. Després de tornar a l'hotel ens acomiadarem dels nostres amics de Sardenya, ja que tornaven a la seva terra molt prest i havien de partir de matinada.
El diumenge al matí, després del desdejuni, també ens acomiadarem d'alguns components més: Aurelio de Romania, Djorg i Dorothy d'Alemanya, i els nostres amics Bretons. Els que quedarem partirem cap a la localitat de Porriño. Allà passarem el matí en una jornada de convivència cultural organitzada pel Centre Cultural de Torneiros. També varem tenir ocasió d'escoltar i ser escoltats al mateix temps que provàvem els vins de la terra en les típiques escudelletes de fang. Després compartirem un abundant i deliciós dinar amb productes de la zona. Encara sort que pensarem a portar ses nostres herbes dolces que varem poder repartir entre tots els que varen voler, mentre ni va haver-hi.

Sense temps per molt més, havíem de partir cap a l'aeroport de Santiago, així que ens vam ser acomiadant de tots amb abraçades i petons efusius amb la promesa de tornar a trobar-nos en un futur proper.

Cal valorar de forma molt positiva aquesta sortida cap a terres de Galícia. Per a nosaltres ha estat un veritable honor gaudir de l'oportunitat de ser escoltats a les terres de Vigo, on la tradició gaitera ve de molt antic, on existeix molta gent entesa i on s'ha apreciat tot allò que hem tingut oportunitat d'exposar. Se'ns ha donat un tracte exquisit a tots els nivells i ens han fet sentir com a veritables artistes.
Moltes gràcies amics de “Xistra de Coruxo” : Xerardo, Xurso, Jachia, Pablo, Armando, Antón… i perdoneu-me si em deixo algun. Ens veiem a Balingen!

Crònica: Guillem Serrano
Fotografies: Antònia Ribot

Enllaços d´altres components del festival: