VII DUDELSACKFESTIVAL  SCHLEIFE – LAUSITS

No va poder ser fins a la seguna vegada que ens convidàren cuant poguerem concretar la nostra asistencia al Festival.

Aquest es un festival que s’organitza cada cuatre anys, per raons econòmiques, i la d’enguany ha estat la setena ediciò. Es tracta d’un festival no gaire ambiciòs en lo referent a convidar grups aliens a la seva cultura. Casi podríem afirmar que els més allunyats  al seu territori erem els XEREMIERS DE SÓLLER. Malauradament només hi poguerem assistir cuatre integrants de la banda, a modo de representaciò.  La majoria de participants eren d’Alemanya, també n’hi havien d’Austria, Polonia, República Txeca i Bulgària.

 Arribàrem dijouis a mig dia. La primera impressió que reberem del lloc on ens varen allotjar va ser un tant negativa. Estàvem a un camp d’esbarjo, format per tot un seguit de bungalow de fusta, just a al vora d’un llac i envoltats de boscos de pins d’alçada considerable. Però estàvem tots sols, lluny dels pobles dels voltants i sense cap mitjà per desplaçar-nos. A més feia fred, plovisquejava a estones i corria un oratge ben empipador. Afortunadament, l’endemà aquesta sensaciò va anar mudant cap a l’entusiasme. L’organització es ma vostrar d’allò més atent a cualsevol de les nostres necessitats. S’afanyàren a donar-nos solucions a fer-nos l’estada d’allò més agradable.

El Festival va començar divendres, amb l’arribada dels participants i un sopar de primer contacte, amb una petita actuació de cada grup.

El dissapte, a partir de les 15,00 h. començava el festival per el pùblic i es desenvolupà a un espai obert on hi havia instal.lat dos escenaris. Aquest festival arriba a arreplegar unes CINC  MIL persones, que venen dels pobles voltants, ja que SCHLEIFE no te més que dos mil cinc-cents habitants.

La nostra induméntaria típica i la nostra música va despertar, tot d’una, una bona curiositat i aspectaciò fins al punt que, després de les dues actuacions del dissapte, ens demanàren si voldriem sonar una tonada a l’ofici religiós del diumenge. Aixó si, una tonada lenta i ceremoniosa. Es clar que aquesta peticiò ens va afalaguar i hi acceptaren entusiasmats.

El diumenge, a les 9,30 h. començà l’acte religiós i hi sonàrem el Bolero de Portol.  Tot seguit es va posar en marxa la desfilada pels carrers del centre i després van començar  les actuacions. Nosaltres poguérem comprovar que no poques persones que havien vist la nostra actuació a l’escenari principal, assistíren a la seguna actuació, a l’escenari secundari.

Un cop acabat el festival ens féren arribar diferents felicitacions, tant pel conjunt de les actuacions com per la musica presentada a l’acte religiós.

El viatge va acabar el dilluns, amb una visita turistica, excluva per a noltros, a un dels llocs més tipics de l’entorn. Un entorn que esta abocat a desapareixer per mor de les ampliacions d’una mina, a cel obert, de carbó, que s’engolirà cuatre pobles dels voltants de Schleife.

Andreu Magraner Brunet.
President
XEREMIERS DE SÓLLER