IX TROBADA D’ESCOLES DE XEREMIERS I FLAVIOLERS, A SÓLLER
31 d’agost de 2013
Avui no fa gaire calor. Fa uns dies que han caigut uns bons arruixats i han refrescat l’ambient. Será bò per la Trobada.
A partir de les nou del matí, al Centre Parroquial Victòria, esta tot apreparat per rebre els asistents. Taules parades i el pa, l’oli i els compenantges apunt per transformar-se en forçes per les sonades d’aquest matí.
No estarem gaire a veure arribar el primers convidats. De mica en mica compareix més gent. Molts coneguts i alguns no tant. Han arribat d’arreu de Mallorca. De punts tan allunyats com es ara Pollença, Capdepera o Ses Salines. No pretenc detallar la resta dels assistents. Tanmateix segur que m’oblidaré d’algún, o més de dos.
La pista del Victòria es va omplint i la taula dels berenars buidant. Cuant sembla que tothom està assaçiat, treuen ensaïmades i gelat de Sóller. Un toc dolç, per acabar, sempre hi cau be.
S’ha fet l’hora de començar. Hi ha un petit canvi a l’itinerari. Enguany començarem davant el Museu Modernista de Can Prunera, al cap d’avall del carrer de sa Lluna. No está agire lluny i ens n’hi anam tira a tira. Abans de partir, peró, l’encarregat de dirigir “minimament” les sonades conjuntes, en Xesc Forteza, ha demanat que procuràssim anar tant junts com fora possible i que els tamborinos es limitassin a marcar els ritmes bassics, per tal de poder escoltar els bombos, que seran els que marcaran el tempo.
No resulta gens fàcil organitzar i arrancar amb la primera sonada, un cop col.locats al carrer de sa Lluna. La comunicació es difícil i no son pocs el que no paren esment. Així mateix aconseguim arrancar mes o manco acceptable.
El trajecte no es gaire llarg i ens mena pel carrer més comercial de Sóller. La preséncia de pùblic es important i el txibarri que hem organitzat encara fa que comparegui molta més gent.
No hi ha manera de sentir els bombos. Els que estam a la coa de la comitiva ens hem d’aturar, de tant en tant, per comprovar que no anam junts amb la resta. Es que hi ha bastants tamborinos que fan la guerra pel seu compte. No vull dir que no siguin bons, sino que van a la seva i fan que tot el redol soni amb un altre tempo.
L’entrada a Plaça resulta del tot espectacular. La gent no pot amagar la seva sorpresa en veure tanta xeremia i flaviol sonant a l’hora. I no diguem els estrangers...
Un cop acabat el cercaviles i després de dues sonades tots plegats i ben fetes, perqué hem fet un bon rotllo i tots ens veiem i sentim bé els bombos, toca el torn de pujar al cadafal.
Començen l’amo en Toni Xisples de Santa Maria acompanyat d’en Pep Manel. Després segueixen tots els altres que hi volen pujar.
Es un bon moment per veure i sentir coses noves. Combinacions casi impossibles d’instruments variats i, aparentment, allunyats. Versions adaptades de musica famosa. Versions que fan que resultin casi desconegudes tonades molt conegudes entre els xeremiers. Amb una paraula, tot un ventall de diferents opcions que no fan altre cosa que demostrar la vitalitat d’aquests instruments tradicionals tan nostros.
Ja passa que alló fora de programa acaba per tenir més acceptació que lo que s’intenta tenir, mes o menys, estructurat. Aquesta no serà l’excepció. Les sonades espontàneas a diferents bars dels voltants de Plaça es van succeïnt i el final de la trobada es va enderrarint. Sembla que passades les dues del migdia encara es sentien les xeremies i els flaviols.
Es una bona senyal. Es veu que els convidats s’hi trobaven a gust.
Per molts d’any i fins l’any que vé.
Andreu Magraner
